finalment, engega, es posa maca i s'inaugura:
can pistraus per a servir-los i hospedar-los sempre que vulguin!
espero donar a l'abast, estar a l'altura del que requereix aquest espai cibernètic. espero poder cuidar la casa, netejar-la i fer-hi caliu alhora que trec el cap i visito les moltes i extraordinàries cases dels que passaràn (i no) per aquesta carinyosament parida; can pistraus.
i ja em perdonaràn, que les majúscules se m'escapen.
bona nit i fins una altra!
28S: Benvinguts al 2012
Fa 8 anys
8 comentaris:
bona nit
molt maco, molt maco
auuuuuuuu!
Passejant per l'alta riba, entre lluques florides, unes, i d'altres marcides pel temps, els amfitrions solitaris del bosc es sadollaven, assedegats com n'eren, amb cantimplores plenes d'aigua de llum.
Cap el tard, esgrogueïdes tecles acompanyaven amb el seu sò el cant de les nàiades.
Atentes, elles, reien.
Aquest poema fou llegit per primer cop als Jocs Florals de Matafaluga de Dalt la primavera de 1984.
Sr. Pistraus!!! Per fi sóc dins!!! Aquest matí des de la feina ho he tornat a intentar per centèssima vegada i he vist que ja podia. He esperat pacientment per arribar a casa i colar-m'hi. Li he de dir que em sento com a casa. M'agradava trobar-lo pels racons que passejo més sovint però això d'entrar a casa seva.... Què! una cerveseta? Això s'ha de celebrar.
Molt maco el blog, el felicito.
Però despista una mica que totes les lletres tinguin la mateixa tonalitat, un no sap quan acaba un post i on comença el següent. A més li ha tret les línies divisòries que tan be van per distingir-ho. També hi ajudarien algunes fotos/dibuixos. Fins aviat
Hi estic d'acord.
Tot molt bonic, però atabala.
Demanili al seu amic verdet, ell en sap colló de mico.
Vostè és el de Se Atormenta, no? Oi que tocaran amb en Verdet ara?
Li sugereixo que posi fotos, la gent no te ganes de llegir gaire...Fotos bones, poca lletra i vida als comentaris.
Anirem venint...
Vingui Pistraus, vingui al OAK i riurà...(cagun déu...)
Publica un comentari a l'entrada