Ja sé que l'onze de Setembre va ser fa uns dies, a Can Pistraus de calendaris no en falten, de fet Cal Endaris no queda gaire lluny sorprenentment.Vull justificar el meu retard i com que aquí casa mano jo, tiro pel dret (com va dir aquella noia quan la van fer escollir el seu promès a P3) .
En gran part el retràs es deu a la dificultat de trobar 4 barres de pà idèntiques. Al final les he hagut de fer jo al forn (si es que si no fas les coses tu, no surten...). Val a dir que van sortir bones, no hi ha res com el pa fet a casa.
Val, tampoc us enganyaré i us diré que per guanyar temps, el fons groc l'he fet amb photoshop, el meu escut d'or no era prou gran i no tinc prou or per fondre'n un de nou...
De tota manera, encara que tard, no he volgut deixar una data com aquesta sense un post (com va dir la Björk un bon dia). Així que espero que a totes les cases s'hagi celebrat la diada i si pot ser sense incidents.
A can pistraus l'hem celebrat a la cuina, fent pa.
6 comentaris:
Oh, jo vaig anar a matar el drac i amb la sang vaig fer una pintura a l'estil de P3 amb els dits.
Ha pensat en congelar les barres per, de cara l'any vinent, tenir una diada menys artesanal?
Per cert, ja sé que la senyera no es va fer de cap sang pilosa de cap drac, però és que m'era més fàcil així, que en tinc una granja.
de cara a l'any que vé estic dissenyant un automatisme psicològic amb poder de fer assentar els joves esgarriats. Serà una màquina que em compraran totes les famílies benestants que no han donat prou atenció als seus fills, l'any que vé em faré ric amb una complexa màquina de fer caure en raó els joves i no tan joves que han perdut el seny.
L'eslògan: 'Per l'11 de Setembre, una senyera'
I per sant jordi següent espero tornar a pujar les vendes.
Una gran idea.
A casa meva li'n comprarien un, però no pas per mi, no es confongui (com el formatge).
D'altra banda, per Sant Jordi, podríem aprofitar per ser una forma de Rosa LLIBREment més que per posar seny. Crec (que és el que fan les coses quan es trenquen).
Aviam si demà puc dur una sorpresa al concert.
"D'una gatera... me vai casar... amb sa camarera..."
ja va bé relativitzar tanta mandanga sobiranista de poca talla, tant carotisme, aguantar el joel joan, aguantar la pesca salada d'erc i ciu pugnant per dir-la grossa...visca catalunya roja, que caram! i que tinguem un dia l'esquerra verda i roja que mereixem amb noves idees, més gent i relleu dirigent a l'altura del que pot ser una cosa presentable. Entretant...aguantem el joel joan dels pebrots!!!!!
Publica un comentari a l'entrada