Amb inspiració de n'Amanyaga-Tòtils, obro un post on m'agradaria trobar la professió REAL més estranya del món.Exemple: Segur que existeix la professió de... dissenyador de soles de sabates.
Ho sé, és molt òbvi, però són vostès qui han de donar les bones professions!
Proposo més exemples, simplement perquè em vé de gust:
Control de qualitat en una fàbrica de llàpis.
Càmera de les gravacions a intervencions hospitalàries destinades a la docència
Comptable d'una fàbrica de bitllets d'euro.
Dissenyador de plàstics envoltoris de pastilles i càpsules de medicaments.
Comptador de passades bones i passades dolentes dels partits de 2a divisió de TV3.
Inventor de models de LEGO o K'NEXper posar a les instruccions (la meva professió platònica quan era nen: comprovin-ho a la foto)
Secretari de l'organisme regulador i inspector de matrícules de cotxe (algú ha de vigilar que no es repeteixin no?!)
11 comentaris:
- Conductora de pushback (cal que expliqui el que és?)
- Bussa especialitzada en atmosferes no aquàtiques, entrenada per a reparar el capçal de tall de la tuneladora del metro de la L9 (on es manté una pressió de 3,2 atmosferes)
- Teixidora d'encaix de bolillos
- El senyor/a que tria la pintura del terra tipus Zona Blava. Perquè aquell to de blau, i no un altre? Hi ha algú que ho ha triat! I hi ha algú que ha buscat una empresa que li subministri la pintura i ha fet la comanda i, si m'apuren, n'ha regatejat el preu.
- El senyor/a que fa les prob/ves (?) pertinents per poder posar "A prueba de golpes".
- I algú haurà triat els colors del blogger (o al word i derivats...) dels quals podem disposar.
- També estic convençuda que existeix un paio als aeroports, la feina del qual és agafar maletes aleatòriament i canviar-los-hi el rumb, sinó, no s'explica.
Jo un estiu vaig treballar 3 setmanes de "classificador de pernils". La meva feina consisitia en classificar els pernils que anaven arribant per una cinta transportadora, en funció de si eren majors o menors de 12 Kg.
Afortunadament la resta de l'estiu em van recolocar a la secció de picador de carn per als embotits de Àrea de Guissona, molt millor.
Un estiu del 2004 la cosa va anar així...
...era un hotel pijo de la Costa Brava, organitzaven activitats per entretenir els nens i jo estava vigilant el meu germà, asseguda amb el nòvio d'una de les monitores.
Teníem damunt la taula una mica de material escolar.
El noi exclama:
- "Una 320*!!!"
Jo me'l miro amb cara de no entendre res:
- "...què?"
- "Aquesta, que és una 320!", diu tot agafant una goma on no hi havia res escrit: "una Milan 320!!! jajajjajaj"
- "P...però..."
- "És que em sé tots els models de gomes Milan i feia molt temps que no en veia una d'aquestes, ja no les fan"
- "???"
- "És que hi vaig treballar de cap de producció"
- "Aaah..." (?!?!?!?!?!?!)
*el núm. 320 és a l'atzar, no recordo el número exacte.
com m'agrada el que proposeu, els colors, el cotxets i els logos del meu cor. ja el visito, mestre cantimplorenc.
Avui he anat a comprar grapes, he trencat tot un mite pensant que sempre "apareixien" al calaix dels llàpis...
El botiguer m'ha preguntat: "que les vols del 22 no?
Ja n'estava familiaritzat amb les diferents mesures de les grapadores i per tant de les grapes, però he pensat que hi ha tota una fàbrica (què una, moltíssimes, segur!) amb tots els empleats administratius, encarregats, tècnics que es dedica a fabricar grapes...
i algú supervisarà que quedin ben enganxades entre elles (cosa ben curiosa d'altra banda)
vostès quines grapes fan servir?
Jo faig servir clips.
Sempre clips.
Fins i tot quan em faig mal, enlloc de grapes o punts: clips.
I per cert, que avui he recordat que la tieta d'un amic meu és la que va muntar l'empresa de mitjonets per mòbil!! Els feia ella! Va tenir la idea ella! Va veure que la gent ho comprava... i va fer negoci, tu!
El xoc va ser, però, quan no sabíem això i l'amic en qüestió va arribar al pis amb una bossa plena de fundes i ens va dir: "trieu".
Hi eren totes.
La blava amb nuvolets, la groga amb ratlletes, la rosa de cors... i totes amb aquella adreça web que no puc recordar teixida a baix de tot.
Diuen que els sobrants de la nexpresso són reciclabes. Deu haber-hi un personatge que separa el "marru" (en el bon o mal sentit de la paraula) de la part metàl·lica, no?
El senyor/a que actualitza el teletext.
Gracies per bloc intiresny
Publica un comentari a l'entrada